La parodia jurídica en lo somni de joan joan






descargar 124.43 Kb.
títuloLa parodia jurídica en lo somni de joan joan
página1/6
fecha de publicación24.09.2015
tamaño124.43 Kb.
tipoDocumentos
l.exam-10.com > Literatura > Documentos
  1   2   3   4   5   6
LA PARODIA JURÍDICA EN LO SOMNI DE JOAN JOAN

Llúcia Martín Pascual

Universitat d’Alacant

El conjunt factici d’obres que Miquel i Planas va ordenar com Cançoner Satírich Valencià representa un dels fenòmens literaris més interessants de la València de la segona meitat del XV i primeries del XVI. L’èxit d’aquestes obres es va produir gràcies a la difusió impresa, si bé algunes de les peces es conserven únicament en forma manuscrita.1 El conjunt, com sabem, comprén dues obres més extenses, el Procés de les Olives i Lo Somni de Joan Joan i una sèrie d’obres menors –per extensió, però igualment interessants– entre les quals destaquen la Disputa de Viudes i Donzelles, el Col·loqui de Dames, l’Obra feta per a vells (Martinez 2004b), els Consells a un casat, els corresponents a una casada (Branderberg 1996: 237-249) i una sèrie de cançons que procedeixen de plecs solts.2
No podem dir que són obres que han gaudit de l’atenció preferent de la crítica, i la interpretació que se’ls ha donat sempre ha anat adreçada a justificar la intrascendència dels temes tractats, la lliberalitat en el llenguatge i el fet que es tracte d’obres col·lectives, fruit de la tertúlia literària de personatges benestants de la València del XV, allunyats dels estaments aristocratitzants i per tant, representants d’una cultura ciutadana burgesa. El que és evident i es deixa translluir a través dels diàlegs de les obres del Cançoner satírich és el mosaic de costums i d’actualitat social que transmeten al receptor a partir de les converses dels protagonistes.
Sense negar totes aquestes evidències justificades, cal assenyalar que, si ens endinsem en l’estudi particular de les diferents obres, observem implícites certes regles de les ars amatòries medievals o textos erotodidàctics (Cantavella 2007:37-58),3 una mena de pedagogia amorosa que transcendeix a l’àmbit social, ja que, al capdavall, el que es debat és la conveniència que els matrimonis siguen o no desiguals en edat i, al seu torn, la qüestió de l’amor i el sexe dins del matrimoni, quan l’amor era sinònim de joventut. Per altra banda, la formació jurídica dels contendents invadeix l’estructura i la confecció de les obres, tema que no resulta tan original, ja que al llarg de la tradició literària, trobem obres que tracten o inclouen judicis d’amor, com ara el mateix manual d’ars amatòria cortesa De Amore. La novetat ací rau en el fet que el llenguatge jurídic domina les intervencions, és el que habitualment s’usa en els procediments civils i penals i fins i tot es reprodueix l’estructura del procés judicial.
És precisament aquesta novetat «jurídica» respecte al que podien ser els «Judicis d’Amor» propis de la literatura cortesa el que ens ha cridat l’atenció en una obra com Lo Somni de Joan Joan. Hi observem, per una banda, la novetat que suposa en una situació de conflicte amorós recórrer a la justícia civil, sense oblidar que hi ha un component simbolicoal·legòric en la figura de la deesa Venus i en el fet que tot el procés es tracte d’un somni. Per altra banda, és clar que tot i conéixer i respectar el procediment, el tema a tractar i la forma en què apareix és totalment irrisori ja que, a partir d’un tractament aparentment seriós, va augmentant la distorsió lingüística amb l’ús de llenguatge col·loquial, amb metàfores i metonímies de contingut eròtic. També ens sorprén el contingut de la sentència, completament contradictòria a la bona moralitat social. Resulta, doncs, un procés paròdic, si entenem la paròdia com a distorsió, transgressió d’uns models literaris, culturals i formals, que produeixen situacions ridiculitzants.
No pretenem, perquè és fora totalment del nostre camp d’estudi, fer un discurs sobre les institucions civils valencianes en què es basava i s’organitzava l’administració de justicia al segle XV (Garcia 1996). Les fonts de dret, que al capdavall constitueixen l’aplicació pràctica, es troben en els Furs (Colón-Garcia 1980-2007), la peça fonamental de la legislació valenciana constituïda per furs reials –lleis propiament dites emanades directament del rei– i actes de Cort.4 Tanmateix, la complexitat de la recopilació de vegades resultava enutjosa en el casos pràctics ja que no existia encara una codificació. Com a fonts de jurisprudència i base dels Furs es van introduir en tota Europa els comentaris les glosses al dret romà que havien fet els estudiosos de l’Escola de Bolonya (segles XII i XIII) i d’altres autoritats posteriors, com ara Bartol de Sassoferrato i Baldo degli Ubaldi (segle XIV); tots dos apareixeran citats més endavant en les conclusions del judici. Hem d’avançar que si bé l’estructura literària del procés s’adequa a un procés judicial civil,5 les fonts en què es fonamenten les discusions que després faran pronunciar la sentència no són exactament jurídiques, ja que hi ha moltes de literàries i d’altres cristianes.

El conflicte a tractar
L’origen immediat que genera el conflicte entre les dones en Lo Somni de Joan Joan es troba arran la conversa mantinguda pels contertulis de Lo Procés de les Olives sobre la capacitat amatoria dels hòmens de certa edat, de manera que es formen dos bàndols, un encapçalat per Bernat Fenollar que critica la intenció dels vells que encara volen «menjar olives» tot i que «mai ha tastat la vianda» per la seua condició de prevere, i per un altre costat, Jaume Gasull6 que defensa el contrari, la llibertat absoluta en l’amor i el dret que els vells puguen practicar-lo. En aquesta conversa distesa i divertida, en què els contertulis només pretenen parlar per parlar, les dones no sempre resulten ben parades, sinó «malveades» (Procés, v. 385) i connecta amb un dels esquemes antifemenins propis de la tradició medieval, l’excessiva luxúria de les dones i la volubilitat que les caracteritza.
El protagonista de Lo Somni de Joan Joan, des de la seua posició onírica, observa la rebel·lió femenina que no accepta adoptar el paper passiu i reivindica el dret a què es compte amb la opinió de la dona a l’hora d’elegir marit. El problema no és tan banal com sembla, ja que les dones pateixen tota una sèrie de problemes físics i psicològics a causa de l’abstinència sexual a què es veuen sotmeses quan els marits, per edat, no poden asumir el deute conjugal. Són molt coneguts dos passatges en què la conversa gira al voltant de la destresa o no del marit a l’hora de la relació sexual. En el primer, una de les dones es queixa que té l’hort sec7 i en l’altre és interessant la reflexió que es fa sobre el mal de mare –histerisme-, objecte dels tractats mèdics i també present literàriament en una obra com la Celestina. 8

  1   2   3   4   5   6

Añadir el documento a tu blog o sitio web

similar:

La parodia jurídica en lo somni de joan joan iconDirección Joan Sors

La parodia jurídica en lo somni de joan joan iconJoan Miró I Ferrà

La parodia jurídica en lo somni de joan joan iconBiografía de joan manuel serrat

La parodia jurídica en lo somni de joan joan iconClara joan Bautista Humet

La parodia jurídica en lo somni de joan joan iconPalabras de Joan Manuel Serrat

La parodia jurídica en lo somni de joan joan iconJoan Costa explica que tener una Imagen mental

La parodia jurídica en lo somni de joan joan iconPerform Jens Hoffman y Joan Jonas Entrance – On Performance (And Other Complications)

La parodia jurídica en lo somni de joan joan iconPalabras de joan manuel serrat al recibir el doctorado honoris causa

La parodia jurídica en lo somni de joan joan iconCaminante No Hay Camino. Antonio Machado ( Joan Manuel Serrat)

La parodia jurídica en lo somni de joan joan icon“Dirección Única”. Fundació Pilar I Joan Miró. Palma de Mallorca. (Catálogo)






© 2015
contactos
l.exam-10.com