Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària I del context






descargar 17.08 Kb.
títuloQuè destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària I del context
fecha de publicación07.07.2015
tamaño17.08 Kb.
tipoDocumentos
l.exam-10.com > Literatura > Documentos
Tema 4: Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

-Els anys setanta.

Els anys setanta marquen l’inici d’uns canvis sociopolítics que condicionaran, d’ara endavant, la cultura de futures generacions. Amb la mort del General Franco el 20 de novembre de 1975, s’acceleren de forma prodigiosa els canvis a tots els nivells, i literàriament es passa d’una producció quasi nul·la en català a l’inici d’una normalització del mercat literari en llengua pròpia.

La dècada dels 70 es caracteritza per l’existència d’un grup nombrós de nous narradors catalans, mallorquins i valencians, com: Montserrat Roig, Terenci Moix, Isa Tròlec, Joan F. Mira, Quim Monzó,Ferran Cremades, Maria Antònia Oliver, o Carme Riera.

Tots aquests narradors i d’altres intenten mostrar a les seues novel·les tots els canvis que s’estan produint en la societat i seran tractats des de diferents prismes.

Temàtiques com la postguerra,l’educació rebuda pels propis autors en aquells anys, la rebel·lió contra uns costums imposats i antics, la fascinació del món universitari, el descobriment dels països europeus, la repercussió del maig del 68 (protestes socials a França), el feminisme, la sexualitat, l’erotisme, les llibertats…. marquen el desenvolupament de les novel·les que naixen als anys 70.

Alguns autors com Carmelina Sánchez Cutillas amb Matèria de Bretanya(1976), o Isa Tròlec amb Ramona Rosbif (1976) escriuen novel·les d’èxit, però sense continuïtat. Altres com Amadeu Fabregat amb l’obra Falles Folles Fetes Foc (1974) o Ferran Cremades amb Coll de serps (1978) intenten un experimentalisme narratiu basat en el joc de la memòria, en l’ intent d’expressar els sentiments i en el desarrelament social.

La temàtica única de la realitat quotidiana i concreta és qüestionada i sovint refusada. El que s’intenta es conjugar eixa realitat a través d’elements onírics i de ficció .

Els autors són conscients del seu passat i com els ha marcat. Solen rebutjar-lo, però no l’obliden i per això surt el tema de la fugida i de la recerca d’u mateix i de la pròpia societat. Un exemple en seria Terenci Moix amb El dia que va morir Marylin (1969) on usa el tema de la fugida per transmetre la difícil situació familiar que pateix i l’entorn repressor de la dictadura franquista.

Els escriptors dels 70 es caracteritzen per tenir, la majoria d’ells,una formació universitària. Intenten incorporar tècniques narratives modernes com: el monòleg interior, digressions, escriptura automàtica, entre altres. Els arguments, aborden des de l’oposició al franquisme, passant pel trencament familiar i finalitzant amb el protagonisme juvenil.

Alguns autors recorren a un aprenentatge autodidàctic de la llengua. Cal recordar que el català, als anys 70 , estava en una fase de recuperació i de normalització lingüística, després d’haver estat durant quaranta anys “ensopit” per la dictadura franquista. El camí per a la recuperació total de la llengua s’enceta al 1975, però tardarà a finalitzar.

Entre els novel·listes dels anys 70 estan els que escriuen novel·les més experimentals, d’altres que intenten produir obres que reflectixen l’evolució del realisme, i també un nou gènere, que apareix entre novel·listes valencians: la novel·la policíaca. Un exponent màxim és Ferran Torrent que amb el seu personatge policíac” Butxana” enceta una col·lecció de novel·les policíaques que arriben a aconseguir gran èxit i un considerable nombre de lectors. Transmet tant els trets com el llenguatge marginals del gènere.

Entre els escriptors que trien la via experimental tenim a Amadeu Fabregat, Isa Tròlec, Ferran Cremades entre altres. Cerquen una modernització pel que fa al tractament de les diferents temàtiques. El narrador pretén manipular el text, usant frases llargues, imatges complexes i lèxic difícil. L’argument és quasi considerat intranscendent. És més important la forma que el contingut. Juguen a treballar amb elements transgressors, escriptura automàtica, sintaxi complexa.… Per tan tenim produccions narratives elitistes i selectives que compta amb un nombre de lectors especialitzats i no molt nombrós. Obres significatives d’aquesta via són: “Falles folles fetes foc” d’Amadeu Fabregat, “Ramona Rosbif” d’Isa Tròlec o “Coll de serps” de Ferran Cremades.

L’altra via és la que intenta aprofundir en l’evolució de la novel·la realista. Els seus autors volen aconseguir històries reals amb un llenguatge apte per a un públic lector que s’està introduint en la lectura en català. Els protagonistes són de classe social popular i es tracten temes humans, socials, laborals, l’exili o la Guerra Civil. El confrontament personal i generacional també hi és present. Certes novel·les aborden la injusta repressió franquista. Intenten aconseguir un bon nombre de lectors perquè saben que la recuperació de la nostra literatura passa per la recuperació de la novel·la, i no deixar-la reduïda a un nombre escàs de lectors. Novel·les que transcorren al món rural com Els cucs de seda de Joan F. Mira,on es veu la dualitat entre el monòleg interior del protagonista i la veu del narrador en un entorn realista. També n’hi ha novel·les que tracten aspectes sobre la Guerra Civil, i solen girar al voltant de denúncies socials i humanes pel tractament rebut pels protagonistes a mans de la policia franquista. Un exemple en seria Rondalla del retorn de Josep Piera. Altres novel·les tenen com a característica el món de la nostàlgia, on el record de la infantesa perduda és el tema clau. Un exemple en seria Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas.

-Els anys huitanta

A partir dels 80, la millor formació acadèmica i intel·lectual dels escriptors, l’ensenyament del valencià dins del sistema educatiu oficial, la maduresa de les editorials, l’augment de lectors i els avanços socials en la normalització de la llengua fan que el nombre de novel·les que es publiquen augmenten considerablement.

Es pot considerar que amb Crim de Germania de Josep Lozano, publicada l’any 1980, comença un nou període dins de la novel·lística catalana. Una etapa caracteritzada pel retrat de la vida quotidiana,per un auge de les diferents editorials, fins i tot es pot afirmar que València aconseguix una normalitat pel que fa a la producció literària, tant en l’apartat de creació com el d’edició.

Apareix una àmplia oferta de diferents gèneres novel·lístics, com la novel·la negra, novel·la històrica, novel·la psicològica, novel·la de ciència-ficció, novel·la eròtica, novel·la policíaca…Tant el gènere negre com el policíac tenen gran èxit entre el públic lector.

Es tracta d’uns escriptors més independents, més allunyats d’un passat històric com el franquisme, I més centrats en la psicologia i conflictes dels personatges. Estan interessats en les tècniques narratives del segle XX i en contacte amb escriptors europeus i americans .

Destaquen novel·listes com: Jaume Fuster amb L’Illa de tres taronges (1983), Quim Monzó amb L’Illa de Maians (1985), Ferran Torrent amb Penja els guants , Butxana (1985), Montserrat Roig amb L’agulla daurada (1985), Isabel-Clara Simó amb Júlia (1983), Joan Francesc Mira amb Crítica a la nació pura (1985), Josep Lluís Seguí amb El segrest de Xico Black (1986), Joan Perucho amb Les delícies de l’oci (1984) , Miquel de Pol amb Bon Profit! (1988), entre altres…

Als anys 80 desapareixen escriptors cabdals per a la llengua com: Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Salvador Espriu, Joan Oliver que entren a forma part de la història de la literatura catalana. I d’altres,que no han estat tan valorats, aconseguixen èxits editorials com Pere Calders amb “El barret fort” (1987), Joan Brossa amb “Pamela” (1983).

Als anys 80 destaca el tema de la ciutat, del món urbà en contraposició a la novel·la rural del passat. Es pot veure des d’un costumisme urbà que simplement planteja situacions on el lector s’hi pot identificar, fins a una narrativa de supervivència que planteja com sobreviure en la nostra societat amb un toc burlesc, passant per les novel·les que manifesten malenconia, però sense traspassar els límits vitals.

-Els anys 90 fins l’actualitat.

Gran part dels autors d’aquesta etapa, a banda de la seua formació universitària, es dediquen al món de l’ensenyament, i al mateix temps, a la producció literària. Uns amb novel·les dirigides a un públic lector juvenil com Les cendres del cavaller de Silvestre Vilaplana (2005); Els ulls del mirall de Glòria LLobet (1998); Cicle Bis de David Durant (1996)… , i d’altres amb novel·les obertes al públic en general com Temps de conquista de Vicent Borràs (2008); El tema del tema de Quim Monzó (2003); Senyoria de Jaume Cabré (1991); Borja papa de J. Francesc Mira (1996),….. Cada cop l’oferta editorial en valencià és més oberta. I també estem oberts a les publicacions de Catalunya i de Les Illes com La pell freda del català Albert Sánchez Piñol (2002) .

Cal ressenyar que alguns dels autors de novel·les de finals del segle XX i principis del XXI estan directament relacionats amb el periodisme. Hi participen com a col·laboradors en diaris com “El País”, “La Vanguardia”, “L’Avui”,o “El Levante”,on expressen articles d’opinió sobre l’actualitat. Alguns exemples en són: Quim Monzó, Emili Piera, Isabel-Clara Simó, Joan F. Mira, etc..

Els escriptors que participen de l’activitat educativa, del món periodístic i de la producció literària permet entendre com una maduresa del món intel·lectual català que desenvolupa una literatura d’idees.

Els premis literaris creats a l’entorn de la producció literària també ha reafirmat la pujança de les obres en català. Premis com”Premi Joan Fuster d’assaig”, el “Premi de la crítica de la narrativa catalana”o el “Premi de narrativa Andròmina”.

La disparitat de temes i d’estils, la gran quantitat d’obres publicades junt a autors de diferents generacions fa que siga complicat explicar el panorama literari de la prosa actual.

Ha aparegut un grup d’escriptors, nascuts a partir del 70, que es caracteritzen per l’inconformisme, l’ús d’internet com la xarxa o els blogs per experimentar recursos literaris i pel rebuig de la literatura més comercial i convencional. Són nomenats “afterpops”. Com exemple tenim a Toni de la Torre amb La recepta de Starbrucks de la felicitat(2008) o Pau Planas amb La nau (2008).

Altres autors valencians actuals se centren més en els problemes de l’individu que en els de la societat valenciana en general. Hi ha una gran nòmina d’escriptors valencians: Silvestre Vilaplana amb Les cendres del cavaller ; Gemma Pasqual amb L’últim vaixell ; Ferran Torrent amb Societat limitada; Joan Francesc Mira amb El professor d’història; Francesc Bayarri amb Cita a Sarajevo, etc….

A més a més la nostra narrativa ja comença a tenir un ressò internacional amb obres traduïdes a diferents llengües i amb gran èxit com La pell freda d’Albert Sánchez Pinyol o Les veus del Pamano de Jaume Cabré.

Añadir el documento a tu blog o sitio web

similar:

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària I del context icon2ª meitat S. XVIII fins l’actualitat

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària I del context iconNeix a Barcelona l'any 1995, d'entre un grup d'amics universitaris,...
«Aquest treball parla de la transformació, no només del grup —que, tot I mantenir la seva essència, ha incorporat nous components...

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària I del context iconSinopsis des de la nit dels temps, un home camina al davant del seu...

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària I del context iconLa pregunta por la técnica martin Heidegger
«tener la técnica en nuestras manos». Queremos dominarla. El querer dominarla se hace tanto más urgente cuanto mayor es la amenaza...

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària I del context iconTe ¿Contra qué movimiento literario se rebelan? ¿Qué rechazan literaria y socialmente? Te

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària I del context iconAntología de la poesía española
«caminos» frente a la «mar»? Dentro de la tradición literaria española, principalmente, ¿qué autor, admirado por Machado, la emplea?...

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària I del context icon¿Qué es una reseña literaria?

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària I del context icon¿Qué es una reseña literaria?

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària I del context iconSinon, les violences sociales planétaires qui nous attendent seront...
«Réconcilier les droits et les devoirs pour l’avenir de l’humanité» à paraître l’été 2009

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària I del context iconAntonio enrique (Granada, 1953), de la Academia de Buenas Letras...






© 2015
contactos
l.exam-10.com